Tertulies Batibull

    2017 




















    **********************




    La pintora i escriptora Mary Franquet ens va presentar la seva novel·la "Un lugar para mi". I ens va explicar que la trama de la mateixa parteix de dos germanes bessones, a les que els hi succeeix una sèrie de coses, que donen lloc a un joc de realitats i fantasies, foscor i misteris, que s'interrelacionen i s’entrellacen amb diferents personatges, i situacions dins

    el mon de la pintura, la música, la literatura, la cultura francesa, el món dels somnis, la jardineria, el barri de sants, espais de la seva infantesa, resultant una obra molt intimista i descriptiva, d'un ampli ventall de sentiments anímics ple d'emocions i psicologia .
    Son personatges que estan dins seu, els ha volgut plasmar i aquest volum es el resultat, digué. Seguidament ens va llegir tres fragments de l'obra per ubicar el trailer i els personatges que surten en la mateixa, i que es situaven entre els anys 2011-2012

    Foto Anna Rodà


    ****************


    Quelcom son les pel·lícules que han fet de Sisi emperadriu, i altra la realitat de la seva vida,  que no te res a veure.
    Enguany el dia de Nadal,  Elisabet emperadriu d'Àustria farà 180 anys que va néixer a Munich, Baviera.  El fet de que nasqués en el dia de Nadal i amb una dent,  una astròloga del temps li va augurar  bona vida, Una infantesa i joventut  molt xocant doncs era de casa noble amb molts títols, i de pocs diners, però molt culta, doncs aleshores tenien molts llibres, que va poder llegir,  i a on un cop a la setmana, al hora de dinar i eren també els altres fills  del seu pare. Era una família alegre, que tenia un pseudònim. A ella li agradava molt la natura i estava acostumada a tenir una vida molt lliure, cantava, tocava la cítara, també era una gran dibuixant i poeta,  i tenia ideals republicans, però la van fer casar molt jove, als 15 anys,  amb l’arxiduc Francesc Josep I el qual es va
    enamorar d’ella, quan en realitat amb qui es tenia que casar era amb la seva germana Elena. Al palau on van anar a viure, estava supeditada per la sogra, la qual va fer que tingues poc contacte amb els seus quatre fills, donat a que deia que era molt jove i no tenia experiència per a fer-ho. Sisi,  es va convertir en una gran lluitadora, doncs es revelava  contínuament contra el cerimonial de la cort, i feia el possible, per tenir als seus fills a prop. També era una gran amant dels animals, i no li importava, tenir-los a dins del palau.  En un dels seus viatges, s’endugué a dues de les seves filles, pero una d’elles morir a causa de les febres, cosa que va fer que Sisi entres en una profunda depressió que la marca, per la resta de la seva vida;  sumant-se aleshores  en el temps, la mort del seu fill hereu al tron, Rodolf, i de les seves germanes i cosins en estranyes circumstancies, no obstant se la considera molt avançada en el seu temps.   Va comprar un vaixell a vapor i amb ell va recorre tot el mar Mediterrani, Cap Martin en la Rivera Francesa, va ser un dels seus llocs predilectes, al igual que en el llac de Ginebra en Suiza, Bad Ischi en Austria, i en Corfu, a on va construir el seu palau. Va visitar  Portugal, Anglaterra, Irlanda, Hungria, Marroc, Argelia, Malta, Grècia, Turquia, Egipte, i Espanya, va estar a la Corunya, a Sevilla, a Mallorca, a Elx.  En 1853 Va visitar Barcelona, i es sap que va anar al castell de Montjuic, però no la van deixar entrar, desprès, va anar cap a la Creu coberta, al carrer Ferran a comprar llibres i postals.  Era una llaminera i una gran jugadora de borsa, en la que va guanyar els diners suficients per a fer tots els seus viatges, li fascinava la arqueologia d’Atenes, i va aprendre molts idiomes. Es va guanyar ‘amor dels hongaresos i allà va ser on va morir la seva filla i va néixer la ultima

    Josep Ma. Vilarrubias, apassionat pel que va ser aquesta dona en la seva època,  molt coneixedor, doncs ha visitat els llocs  on va viure, per saber més de primera mà,  ens va relatar un Un munt d’anècdotes i situacions que ens van fer veure unes realitats que els presents a la Tertúlia desconeixíem, i que desprès, vam poder aprofundir, amb el llibre que ha escrit sobre ella.  Sisi, Va morir apunyalada per un anarquista a Ginebra en l’any 1898.  


    Fotos Anna Rodà

    ************







    Entorn a la Biblioteca d'Alexandria, hi ha molt de mite, però també hi ha molta realitat. D' entrada parlarem d'una ciutat que es mítica de per si. La va fundar Alexandre el 330 a.c, però 500 anys abans ja en parlava Homer de la seva fundació a l'Odissea, en el cant IV.

    A Egipte hi anaven tots els savis i amb Grècia hi havia una relació econòmica.
    Els Egiptes necessitaven un rei i van nomenar a Alexandre com faraó, i es va instal·lar a Menfis. Ell volia obrir-se cap al mediterrani i es diu que en somnis, un home li va recitar el poema d'Homer. No cal dir que era un gran admirador d'aquest poeta i portava amb ell l’Iliada i l’Odissea.
    La ciutat es va construir molt depresa ja que els Egipcis eren bons constructors. A la mort d'Alexandre, el general Ptolomeu I Sóter es quedarà Egipte. Per raó natural hereditària, i per raó de prestigi per difondre la cultura hel·lènica i per poder . L’interès que tenia per la cultura i les lletres, i l’afany de superar a Atenes, el va animar a fundar un temple de saber dedicat a les muses (museion) per dotar-lo de tots els escrits dels savis, dels països coneguts, per fomentar la saviesa, la recerca i la escriptura i d’aquesta manera els prínceps tenien aleshores millors educadors. Aquest lloc nomes era un centre d’estudi i de recerca, i els savis eren convidats del reis, no pagaven impostos, i això crear enveges

    Aleshores Egipte era un gran productor de papir, i això ho va afavorir. Escrivien a la falda, i no es fins l època medieval que utilitzen les taules

    Donada la gran importància que va anar adquirint, en el regnat de Ptolomeo III Evergetes, va fundar un temple dedicat al serapis (serapeion) i va posar una segona biblioteca
    Per tant es parla de la biblioteca mare i de la biblioteca filla , La egípcia i la grega, però nomes queden ruïnes
    Al museion hi van treballar Arquimedes Euclides, Herofil de Calcedonia, Hiparc de Nicea, Artistartc, Estatotenes, gale de Pergam, heró d’Alexandria, Apoloni de Rodas, Claudi Ptolomeu ateneu de naucratis, Teo i la seva filla Hipatia d'Alexandria.

    En l’epoca de Cleopatra, que parlava cinc idiomes era una dona de pes, aquesta es va barallar amb el seu germà, i llavors va demanar ajut a Juli Cèsar, però aquest va manar cremar la flota egípcia, i aleshores, es va cremar part de la gran biblioteca. Malgrat aquest esdeveniment, va seguir funcionant. A la mort de Cleopatra i del seu fill, Egipte va passar a ser província romana, i en el segle IV perd pes quan Constantí trasllada la capital de l’imperi a bizanci. Al 645 islam envaeix Egipte, I el califa omar ibn al-Jattab va ordenar cremar els papirs.

    Els papirs també es van fer servir d’adob, i no va ser fins al segle 19 es van assabentar de que tenien un valor molt apreciat a Europa

    Alexandria, del que era quan es va fundar, avui dia no queda res perquè es troba sota aigua per culpa de terratrèmols, uns 23 n’hi han de comptabilitzats, i desprès per que es un delta i es efímer.
    Hi han poques fonts històriques i les que hi ha son: Carta d'Aristeas, que tenia 200000 volums, i que es pensa que podria estar entre 40000 a 70000 volums i que podrien representar uns 10000 titols; els escrits de Filocrates, els d’Estrabo geògraf s. I ac, En un Papir oxirrinc del 1241 ac, a l’ Enciclopèdia bizantina “Suda” i de Joan tzetzes historiador bizanti. Napoleó quan va invair Egipte i es van dur un equip de savis per donar a conèixer Alexandria . Aleshores, era una ciutat poble. La Biblioteca estava molt derruïda i l'únic que van trobar es la columna de Pompeu i l'agulla de Cleopatra que actualment esta al central Park de N. York
     .  En la Tertúlia col.laboraren en la lectura de poemes, Montse Artal, Pep López Badenas i Anna Rodà.










    Fotos de Josep Olivares, Pep López Badenas i Anna Rodà

    *******************






    ISABEL –CLARA SIMÓ va tenir molt bona acollida i la sala de conferencies del CC. Cotxeres de Sants estaba de gom a gom. 



    L’autora de més d’una cinquantena de llibres escrits, molts d’ells guardonats, ens va explicar que l’acte de llegar es comparable a l’acte de beure vi. Es pot llegir per passar l’estona, com la necessitat de beure vi, o be es pot llegir poc a poc assaborint cada línea del que ens vol dir l’escriptor, i va esmentar a Jean-Paul Sartre, a on en el seu llibre “Qu’est-ce que la littérature?”, on comenta , que qui acaba el llibre es el lector, al que s’anomena co creador. I un llibre es bo si fa pensar i aleshores també fa sentir...I ens va continuar dient una sèrie de mètodes, per tal de poder llegir i escriure adequadament i per formar-nos en el nostre perfil de lector i escriptor, i que tots els assistents vam prendre bona nota. Un torn de preguntes que el públic li va fer, la Tertúlia va continuar tenint el to distes, enèrgic i d’entusiasme que ens va transmetre en tot moment Isabel-Clara Simó, i aleshores la seva passió per l’art i la literatura.


























    Fotos Montse J. Sorribes, Enric Masó
      

    **********                                                      
     En la Tertúlia, Soledat Gascó, ens va endinsar en el mon de la dona a partir de l’època medieval. Les dones cultes anaven als monestirs a crear, ja que els permetia dedicar part del seu temps a l’exercici intel·lectual, com Hildegarda de Bingen,, que avui dia es  protofeminista per la seva visió i actitud pràctica del paper de la  dona a la societat. 
    Un passeig pel Raval de Barcelona a principis del segle XX,   pel xalet del Moro,  Madame Petit,  Cal Sagristà , Cal Manco, entre altres, es va configurar la Tertúlia amb una temàtica bastant desconeguda i que va ser força interessant.










    foto Anna Rodà***********



















    **********************



















    En una primera sessió en Toni Peña va tractar els Orígens en la emissió del so...com es construeix, i en la Tertúlia d’avui ens concentrem en el so. ..
    L'instrument recull el so i l amplifica i dins la musica,  això son els colors de la musica.
    Ens il·lustra amb un vídeo on el so dels diferents instruments d'una orquestra eren representats visualment per nois i noies dansant.
    La col·locació dels instruments en la orquestra es una qüestió artística del director. Al igual que un director es un element fonamental alhora de dirigir la orquestra. Ell es el responsable de que soni bé o no.
    Els colors de la musica des del segle XV han sofert molts canvis. ..
    Fem un passeig en el temps. L'evolució de l’harmonia també ha conformat els colors de la musica. Escoltem en primer lloc un fragment del segle XII "temps de Pascua", de l'escola de Ripoll interpretat amb dos instruments. Seguidament,  anem al s. XIII, sols sonen una arpa diatònica i una veu. Es Una composició molt senzilla "Cantigues de Santa María" d'Alfons X . Es Més pobre d'instruments i mes minimalista. 
    Passem al" Cant de la Sibil·la " i ens trobem amb l' evolució de la musica polifònica, parlem d'abans del segle XIV.  
    Del segle XV,  tenim mes colors.  Escoltem un salteri i tres violes, es de Lluís Vila.  Ara hi ha mes melodia.  Es el creixement de l’harmonia i entrem al barroc i ens trobem amb un gran mestre en Bach. Seguidament Els clàssics ens obren els colors amb Mozart. Ens fixem com S'afegeixen les fustes , trompes, trombons i quasi be tots els instruments.
     
    I seguidament passem als romàntics i surten també Chelos, contrabaixos , violins, fustes.  
    Entre ells fan una contra melodia.  La musica comença a fer-se gruixuda i apareix la pulsació . Brams s'atreveix a fer-ho. I això dona peu a obrir-se als impressionistes. A continuació esdevenen els Post-romantics a on hi han caixes, cordes,fustes, oboès, violins, trompeta,  trombes, trombons. Ens fitxem amb les textures dels instruments. 
    Es com si anessin als núvols. Waler es Post-romantic, però te també moments de molt classicisme.  Utilitza i multiplica els instruments a una dimensió actual. El mestre dels impressionistes es Ravel. En aquest moment es més important la dinàmica i el timbre, que la nota. Hi han glisandos. Escoltem de l'any 1906 Un fragment de Waller al estil d'impressionistes. Hi surten: Tuba ,contrabaixos, clarinet baix.  Estem al punt del cataclisme.  S'escriu en dodecafònic. Totes les notes serveixen, malgrat sonin malament.  Shumbert s'atreveix a fer-ho i per acabar el recorregut  escoltem a tres compositors actuals a Benet Casablancas  del que reconeixerem l’escriptura de Shumbert. A
    Savador Brotons, com un seguidor de Maler i a Agusti Charles que s'acosta a un tracte impressionista. També ens adonem que
    Cada instrument te els seus colors i això es degut a que son fabricats manualment i els talls de la fusta, mides, buidat, fa que no hi hagi cap instrument igual a un altre. El que en una orquestra hi hagin instruments diferents encara que siguin de la mateixa família,  amb sons completament oposats, es a dir que un soni molt fort i l'altre molt fluix, el que fa es un enriquiment del so i per tant hi ha mes color. 
    La vetllada acaba amb la demostració del Toni Peña tocant una mateixa melodia en dos violins de diferents èpoques.  




    **********************



    2016






    **********************












    **********************





















    ***************


























    Fotos  de Josep López Badenas i Manel Klose

    *************






    *************



    Avui  Imma Panyella, membre de la Societat catalana d'Egiptologia,  ens ha introduït en una cultura de 3000 anys d’història  (3,000 a,c, fins el 30,a,c)  i que tot i que la seva vida esta lligada a la religió, la conferenciant  ens ha parlat de la visió més laica i que es la que esta mes propera a la nostra cultura.  
    Es una cultura  que sobreviu per ella mateixa durant tots  aquests anys i que es divideix per unes 30 dinasties, que a les hores conformen diverses  etapes i que son;
     Del 2686 al  2173 Imperi antic.
    Del 2040 al 1786 Imperi mitja.
    Del 1552 al 1069 Imperi Nou
    Després hi ha un període intermedi, fins que l’emperador
    romà August pren possessió Egipte
    Es una cultura molt llarga en el temps i hem après moltes coses d'ella.  Egipte, banyada pel Nil, es un riu que inunda un cop a l’any el país, cosa que fa que sigui una zona molt fèrtil.

    La figura de l’escriba es important, ja que son persones que viuen molt bé, i aleshores, practiquen un ofici que  no
    tenen ningú que els mani.
    Referent  a la
    Creació Literaria de l'antic Egipte
    Els primers signes es van dur a terme per intercanvi comercial.
    Amb el naixement de l'escriptura  es conforma una estructura social molt forta.

    Primer van utilitzar els jeroglífics i els signes es conformen mitjançant símbols. Seguidament
    utilitzen els papirs, que escriuen en cursiva i també utilitzen pedres o òstracons i ceràmica per fer esborranys.
    El papir va aparèixer  en la 1a dinastia; i en la cinquena els sacerdots del temple tenen un Planning de les seves tasques .  Son difícils d'interpretar.
    La escriptura egípcia te tres generes plenament formats i que son;

    La Literatura religiosa, la sapiencial i la autobiografia
    La autobiografia la escriuen els faraons i la gent amb càrrec; i serà el principi de la imaginació.
    La sapiencial es el testimoni de tot el que han fet a la seva vida i la volen transmetre als seus fills. Es com una ètica social del seu temps, però que guarda relació amb l’ètica social nostra,
    Com exemple ha llegit texts de  Ptahotep...

    A l’imperi mitja  va aparèixer  la primera novel·la.  “La historia de Sinuhe” .  No es fins la dinastia XII que apareix la ficció.
    Tot el que passa es real. No hi ha màgia. I els erudits li troben una semblança amb Ulisses.
    En l’imperi Nou hi ha la historia de dos germans i que es una historia que un dels germans, que te el do de parlar amb els animals,  es compara amb Josep de la Bíblia, que interpreta somnis.

    També es troba La sàtira dels oficis, o les instruccions de Dua -Jeti
    I amb ell es veu la vida quotidiana d 'Egipte. Seguidament en Josep López Badenas i Rafael Soteras, han llegit alguns textos  de variats oficis
    Els Egipcis son els inventors dels còmics amb dibuixos. Com a referència s’ha projectat un paper satíric inspirat amb un fragment de sarcòfag de l a princesa kawit
    En l’imperi Nou apareix amb molta força la poesia o lírica amatòria. Seguidament Manel Klose i Montse J, Sorribes  llegeixen uns versos

    Els egipcis son inventors de la cervesa, al igual que van inventar el calendari solar i que Roma el va adaptar, quan es van fixar que la estrella Sirius anuncia la crescuda del Nil. A partir de les hores, anunciava l’any nou, els egipcis es feien regals i es desitjaven bon any.
    Gracies a la pedra Rosetta, que esta escrita en jeroglífica, en cursiva o demòtica que era la llengua del poble i en grec,  es va poder desxifrar la escriptura egípcia, tasca que va fer en  Champollion, que dominava varies llengües
     



    Fotos Josep López Badenas i Anna Rodà

    ************




























    ********





    Marianela Peña Lora, ens va introduir als Festivals del Carib que es fan a Santiago de Cuba, densa que es va crear la Casa del Caribe a l’any 1982,  mitjançant un dels contes, que esta recopilant i que pròximament publicarà en un llibre que esta escrivint, centrant-se en la figura de  Joan Casamitjana Alsina, nascut a Espanya en el 1905; music,  compositor  i  Instrumentista,  i que marxà a Cuba en ser contractat com a músic major. Conten que  una nit de l’any 1936 mentre estava al café  "La Venus", escoltà   una música molt sorollosa al pas de una comparsa  que passava pel carrer i que cantava el cocoyé. Enlluernat  pel ritme i so, seguidament, la va va escriure en una partitura, i la va estrenar amb la seva banda de Catalunya, sent un escàndol pel “ públic mes distingit “, per les postures tan agosarades que té,  alhora de ballar-se,  i en canvi  va ser molt ben rebut per la resta del poble, sent per tant un gran exit. El cocoyé fou una música que portaren els esclaus que s’assentaren a la part baixa de Santiago de Cuba, i que avui es coneix com el barri del Tivoli.
    “ Abre que viene el cocoyé” es una tornada d’inici i final  en la peça i que avui en dia  es manté i es la música que obre le Festival del Carib.
    A continuació Marianela Peña Lora va passar un vídeo,  abans però,  va agrair la tasca de l’artista  Josep Olivares en la edició del mateix,  amb imatges de Santiago de Cuba, lloc on la cultura catalana hi es present, amb elements com el modernisme català i  l’església de Montserrat, entre d’altres. I amb imatges de la Festa del Carib.
    Van ser molts els catalans que varen anar a Cuba i van crear empreses de gran envergadura, un d’ells Facundo Bacardi, que va fundar el rom, i de la que ens va contar  com va aconseguir la seva fama.

    Seguidament  també es va passar les imatges de tots els països que cada any s’ha dedicat al Festival  del Carib en el transcurs dels 35 anys que fa que es celebra cada mes de Juliol. La cultura popular tradicional es el eix central´, aixi com els Sistemes Màgics i Religiosos i comença amb la desfilada de la Serp.  Hi ha aleshores tallers de narració oral, poesia, musica, pintura, plàstica, exposicions col·lectives i individuals en galeries, incrementant-se en els darrers anys la temàtica de la muralistica, a més de, conferencies de filosofia i temes d’investigació. El Festival finalitza amb la cremació del diable, una peca que es construeix durant els dies que dura el Festival.  La comparsa del diable arrastra a tota la gent per  a que vegi la seva cremació que significa que se'n van els mals auguris i arriba la bona sort,

    Actualment hi ha moltes nacions que tenen casa en Cuba, i participen cada any.  També hi ha un casal català, on els seus associats, s’ajunten per celebrar les diades i festes  catalanes. 


    **********























     **********************


    2015














































    En principi inicia la Tertúlia  l’editor Eduard Anguita  d’Edicions Xandri, que ens apropar al recull poètic revelant-nos de que es un llibre que toca la fibra,  t'arriba a l’anima i alhora et fa pensar;  seguidament el Poeta Josep López Badenas , inicià un diàleg amb l’autora Mercè Amat, on s’introduïa la seva amplia  biografia literària, per centrar-se en  el llibre que consta de tres parts .  Una primera  a on ens trobem amb
    uns protagonistes  que son essers del neguit, on les seves relacions interpersonals son de malestar per la gran incomunicació que existeix entre ells  i perquè viuen en una societat en que res es sòlid, ni estable. Darrera  de la interessant  introducció,  
    els acords d’una guitarra prengueren protagonisme  i els poetes Trencadis de Sentiments,   Montse Cercos, Jana Júlia Badal i Toni Barnils,  iniciaren la lectura de poemes  que resultaren summament colpidors i que ens adentrarem cap a una segona part on els protagonistes es troben 
    ja mes  asserenats, i a on comencen a tenir
    experiències  com la maternitat, l’amistat…. El Tastet de música de la Chavela Vargas “el ultimo trago” acompanyà a la següent  recitació dels poemes  mes vinculats a l’amistat, i continuar en una tercera part, on els protagonistes son ja mes optimistes i rebels, i que fou representada per  la cançó de Joan Manuel Serrat  “Caminante no hay
    camino”  i per la recitació d’un poema, fragmentat de forma que el va poder llegir tot el públic assistent. Un brindis per l’èxit que està obtenint A RECER de les VENTADES,  va posar punt i final a la interessant Tertúlia























    Actriu, poeta, escriptora, cantant...presentà un llibre de relats curts il·lustrat amb 15 dibuixos .
    En expressar els seus Agraïments als assistents i al col·lectiu d'artistes de Sants, en Jesus Vera explicar, que
    El llibre es composa de 30 histories / vivències quotidianes  que es troben entre la realitat i la imaginació, siguin  pròpies o que es veuen a través d'altres persones, en definitiva son  Sentiments d'homes i de dones, i que formen part de la història de cada persona. Ni han que es poden dir que son faules...
    i seguidament llegir  algun dels  relats on el públic assistent va  intervenir preguntant a la autora les diverses curiositats que tenien, aprofundint amb detalls del propi llibre i en el fet literari i en projectes de futur. 
    Per finalitzar Antonia Pilar Villaescusa llegir una poesia pròpia sobre l'autisme, que properament formarà part d'un llibre benèfic. 












    Añadir leyenda

    Añadir leyenda



















    Dolores Latorre ens va explicar el perquè als vuit anys ja tenia clar que volia ser de lletres....reafirmant-se  començant amb  la lectura del quijot i amb l'anim que li donà un professor de l'escola a on anava, i d'aquesta manera i poc a poc iniciar-se amb la pràctica de l'escriptura....  A més, ens  va desvelar com es la seva Musa i aleshores ens  va llegir un variat repertori poetic, de temàtiques diverses tan en castellà, català i gallec de creació pròpia. Te aleshores un extens llegat poetic, doncs es quelcom innat que porta a dins i es sent feliç de compartir-ho. Seguidament, la tertúlia encetar un dialeg obert on els presents reflexionaren entorn a les muses que estan presents en el mon de la creació. 











     Fotos de Montse J. Sorribes i Dolores Latorre











    Josep Ma. Vilarrubias Estrany, ens va presentar el seu segon llibre que va escriure sobre Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i que va publicar en el 2014. Notes històriques que recullen l’època dels seus orígens que fou romana fins al 1849, que va ser quan els Senyors Muntades arriben a Sants.  Els límits que tenia al principi i que al pas del temps es van anar modificant, el cens que tenia i com es va poder fer, la seva conformació física, la seva importància, ja que era un camí de pas i els protocols que es feien quan hi passava una persona de gran renom. Coses curioses, i d'altres que ens desvetllaren el perquè de moltes coses que actualment es conserven i passen desapercebudes o es creen confusions degut al desconeixement  que tenim de la nostra historia dins el barri. 

    fotografies de Josep López Badenas





    El passat dijous 12 de març Carme Roig, poeta ens va parlar de dues escriptores que van quedar a l’ombra, donat a que les dues van ser les respectives mullers de dos figures de gran renom. Zenobia Camprubí, escriptora, que va néixer a Malgrat , va ser la muller de Juan Ramon Jiménez i d’ella se li destaca el seu diari que recopila els 20 anys de matrimoni amb l’escriptor. El diari comença a la Habana i hi ha trossos escrits en espanyol i d’altres en angles. També va escriure contes i
    Foto de Carmen Perez
    també es coneguda com la traductora de Rabinhabat Tagore. La parella van estar exiliats, a estats Units va ser on van passar la major part de la seva vida, però morires a Puerto Rico. Juan Ramon Jiménez tenia fama de masclista.

    Teresa León era la companya de les tertúlies literàries de la generació del 27 , va néixer a Logronyo i tota la seva vida la va dedicar a escriure, per tant ha deixat un gran llegat de contes, publicacions en revistes, narrativa, assaig, teatre i va fer tres guions per a cinema. El seu nom va quedar en l’oblit al casar-se amb Rafael Alberti, que era poeta i pintor.

    Teresa León sempre defensava al mes reprimits. Va estar exiliada a Roma...






    2014




















     Es a l’any 1770 quan es decideix posar plaques al carrer i amb Napoleó Bonaparte (1769-1821), a França s’assignen números a les cases, i des de llavors fins a l’actualitat ha estat una constant el canvi de noms del carrers, un canvi que venia donat, per la duplicitat, pel seu idioma, per interessos polítics, etc.  A Catalunya al 1888, va ser Cerdà qui per primer cop va posar números i lletres a les cases de l’eixample, i que ho va canviar per una historia de Catalunya que comença a partir del carrer Fontanella.  Noms de personatges, com escriptors, inventors, metges, polítics, religiosos, reis, o noms d’antics propietaris o de famílies establertes a la història antiga o de costums, oficis, o de la geografia,  batalles, fets històrics i d’altres  ens trobem en el nomenclàtor de la ciutat.

    Molts carrers de Barcelona i en concret a Sants han estat canviats moltes vegades, i molts no ho han fet, per que ben be es desconeixia la seva procedència, cosa que el nostre conferenciant en Josep Ma. Vilarrúbias- Estrany, ens va posar al corrent, curiositats dels carrers i places dels nostres barris, fets que porten en si en el perquè del seu nom, van escoltar amb molta atenció els nostres tertulians, que esdevingué una tertúlia molt amena i participativa, i que ens va deixar el cuc del seguiment, per aprofundir en una matèria que es molt desconeguda, i que forma part de la nostra història.   





    més informació http://el3.cat/la-historia-del-noms-dels-carrers-de-sants-en-una-xerrada-a-cotxeres/
































































    La tertúlia començà amb la participació del Col·lectiu Grup de Comèdia que presentat per Josep Lopez Badenas, el seu director, feu una lectura dramatitzada “Criatures” per les artistes Glòria Bosch, Montse J. Sorribes, Dolores Latorre i cristina Martorell, en el paper de quatre dones davant la problemàtica que tenen en ser mares de família i tots els seus desencadenants i que introduïa a la Tertúlia  “Al·lèrgies, Dolors i Depressions que impartí en Joan Piquer, mestre de raiki, i que dona diverses solucions per alleugerir aquests  mals tant vigents avui dia  i explicar aleshores perquè sorgeixen. El reiki, uns bons hàbits de vida més acord amb la natura de la que estem formats i una alimentació mes sana i equilibrada, seguin
    Unes pautes de consum i evitant cinc detonants alimentaris i tenir a més cura del nostre cos.

    Aleshores també ens explica l’origen del Raiki, que arribar a l’Occident als anys 80,  el perquè del seu desconeixement fins llavors  per una banda   i el gran auge  que esta tenint per una altre  donat a la classe de seguidores que té. Una tertúlia amena, participativa  acompanyada de material gràfic i sonor i en la que tots els assistents van poder desvetllar  aquells dubtes que  els inquieten, trobant una solució per a poder gaudir d’una millor qualitat de vida 

















    Tertulia Batibull,
    dones capdavanteres ,
    en col·laboració amb l'aula de Josep Guinovart, va presentar diferents dones que han tingut un pes dins dels món de les dones des de l'inici de la historia fins l'actualitat.
    Soledat Gascó feu un repàs a les dones lluitadores que han deixat una empremta i que han estat oblidades com,  Margarita Porete, Margery Kempe, Moderata Fonte, Gabrielle Suchon, entre d'altres, també parla de les dones creadores i ens dona una pinzellada de l'estudi socioeconomic actual sobre la dona amb carregues familiar i del que va guanyar un premi.  En aquest passeig històric de les dones, l'acompanyaren Anna Lopez Isart i Anna Rodà, i també participaren d'altres dones que estaven en la Tertùlia com Aurora Gassó, Carmen Roig, Montse. J. Sorribes, Cristina Martorell i Gonzalez Ventosa.   


    Añadir leyenda











































    13 de febrer


    Vam aprendre a gaudir de la música clàssica, en especial l’Opera gràcies a la Tertúlia  "L'OPERA UNA SEDUCCIÓ" que ens va oferir la Silvia Fortuny 
    I que es una activitat artística exigent, no només perquè has d’estar pendent per entendre-la, sinó que hi calen molts oficis com perruqueria, maquillatge, escenografia, etc, i que amb ella adquireixen la categoria d’art, perquè tota la posta en escena esdevé art.

    Es necessita molt de temps per gaudir-la plenament, i cal fer-ho poc a poc, sense presses. I agrada perquè en ella es reflecteixen tota mena de sentiments. N’hi ha unes 30.000 operes catalogades, però nomes se’n coneixen unes 120. I en els seus inicis no era gens seriosa, sinó que servia com ambientació d’un bar o local a on tothom estava distes, eren llocs de cortesia i parlaven. Va ser al segle XIX, quan s’aixequen teatres de gran volum com el Liceu., i en principi, les obertures de les operes no tenien cap valor, ja que servien pera fer callar a la gent.
    Varem escoltar-les pels millors cantants d'opera i vàrem aprendre a observar aquells petits detalls per valorar-les.
    Una Tertùlia molt amena que continuara..... 


    9 de gener 





    Tania Terror i Mar Cianuro  "Bravas"
    Bravas neix d’un impuls, per una banda de veure que els fanzines que es publiquen no tenen l’esperit dels anys 90 i per altra per denunciar el que no els agrada viure d’aquesta societat, pel fet d’haver nascut nena, i  encasellades en uns rols que per aquest fet han d’assumir i que no son reals. S’han canviat els escenaris, les vivències, però les dones continuen estant sotmeses a un model social i de poder masculí.

    El seu fanzine, que comença a tenir molt d’èxit amb la suma de molts seguidors esta fet amb paper reciclat, de preu assequible, perquè parteix dels orígens en que va ser creat en el seu moment.
    Una Tertúlia molt interessant, i molt participativa on públic i conferenciants van trobar punts de vista en comú malgrat la diferencia d’edat




    2013



    Dijous 10 d'octubre a les 19,30h.



















































    Dijous 12 de setembre a les 19,30h. 



    A la sala d'actes del CC. Cotxeres de Sants 



    Vàrem fer una passejada pel humanisme a partir del Renaixement, nom donat per Vasari, que va ser quan es va reprendre el coneixement de la cultura clàssica, i amb la imatge de l’Home de Vitrubi, que es el cànon de la perfecció humana i que fou el gran descobriment d’aquesta època, caracteritzada pel desenvolupament de l’economia, de la burgesia i la preocupació pel pensament racional i científic. Mitologia i hagiografia cristiana caminen plegades, hi ha un retorn a la mida humana, l’home es el centre de tot,  la recerca de la bellesa i l’art esdevenen autònoms, les obres deixen  de ser anònimes i sorgeixen intel·lectuals. La ciutat de Toledo fou la mitjancera cultural d’orient i occident.
    Esdevenir humà es pensament humanista, del que destaquen: Sòcrates, marc Tul.li Cícero, Bernat Metge, Francesc Eiximenis, Dante Alighieri, Francesco Petrarca, Johamm   Winckelmann i Eric From, entre d’altres . Els humanistes van afavorir l’educació, i aleshores van ser crítics amb el paper que tenia l’església i el poder, així a grans trets fou la introducció que ens feu en Esteve vendrell, i que continua na Rosa Costa-Pau, que ens explicà  preocupada per la corrupció a la que estem sotmesos, en llegir a Erasme de Rotterdam, adonar-se que va ser un home que va lluitar contra l’autoritat que reprimia la llibertat de pensament, i que Com a Tomas More, Miguel Servet i Gutemberg, forem morts pel seu pensament humanista. Aleshores ens apropà a la importància que han tingut aquests homes; Erasme de Roterdam, amb l’escrit de “l’Elogi de la Follia”  que llegí en Rafael Soteras, Tomas More amb “l’Utopia”, Miquel Servet, que va ser el primer home que va disseccionar cadàvers humans i Joan Gutemberg, que fou el creador de la impremta... Seguidament feu un paral·lelisme amb la corrupció d’aquella època i l’actualitat, en la que en la Tertúlia que s’encetà,  s’arriba a la conclusió, de que res ha canviat malgrat els segles que ens separen...... En breu sortirà a la llum aquest volum que Rosa Costa-Pau ha escrit, que es un espai de reflexió, i per retornar al pensament humanista, i poder frenar d’aquesta manera tota la corrupció que contínuament ens esta sometent sense adonar-nos compte.






    Dijous 13 de juny a les 19,30.







    Va tenir lloc a la Sala d'actes C.C. Cotxeres de Sants, la segona part de l'Homenatge a Carles Salvador (Valencia, 1893 - 1955), mestre, poeta, es dedica a la narrativa, al teatre i a l'assaig i fou un dels principals promotors de la normalització linguistica al Pais Valencia. 

    Presentat per Carles Salvador i Sales, ens introduir a l'estrena del documental "La llarga vida de les paraules " realitzat per l'Universitat Jaume I amb la col.laboració de la Fundació Carles Salvador, en el qual vam poder coneixer la trajectoria d'aquest literat, de la que podem distingir tres etapes
    1ª. De Formació , sent als 19 anys, quan es treu la carrera de magisteri i entra en contacte amb un poble, Benassal, en que les classes als alumnes es impartien en castellà, i ell introduir el fer-ho en Valencià. Es una època també que entra en contacte amb la corrent dels intel·lectuals.
    2ª. Que la podem ubicar des de l’any 1923 al 1934  i Que es la part més creativa i crea una obra poètica avantguardista amb influencia de Salvat Papasseit.
    Un cop acabada la guerra civil, es trobem en una nova etapa que comença al 1943, caracteritzada pel retorn als orígens més clàssics, esdevenint, més tradicionalista i més populista.

    Carles Salvador no tan sols es va dedicar al ensenyament, sinó que feia poesia, contes, sainets, articles de premsa, i Assaig. Va defensar el bilingüisme i es un dels interlocutors pedagògics valencians a Catalunya, fou europeista i fou un dels impulsors de la normativa de la llengua, se’l coneix com el gran polític de l’idioma…

    Actualment des de la fundació estan recopilant tota la tasca feta per Carles Salvador i la època en que va viure. 


    Els poetes Josep López Badenas, Glòria Bosch, Dolores Latorre i Mercè Martorell, posaren les veus als poemes "Mitjanit", "Barraques, "Pluja d'estels", "Hora tardana", "Constelació", "Els xocs del barranc", "Albercoc", "Haikus", "Migdiada", "El bou i la vaca", "El forn vell", "Idili", "Cirera", "Paisatge matinal", entre molts altres ..... Un petit tast poètic que fou de l'agrat de tots els presents....



    Tertulia Batibull - l'antic Egipte en època de Tuthankamon 11 abril 2013
    per  Immaculada Pañella.



















    Tertúlia batibull 14 de març 

     ESCRIPTORES DEL SEGLE XX per Mercè Ibarz


    escriptora 

    en col.laboració amb l'Aula Josep Guinovart















    Mercè Ibarz plantejà la temàtica de les escriptores del segle XX entorn a la figura de Carme Guasch i Darne. Les escriptores que podien ser les seves mestres,  con Caterina Albert i Mercè Rodoreda, que han estat els màxims exponents de la nostra literatura fins a l’actualitat. I també les del seu temps com Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, i les que eren joves quan es produí la seva mort, com Empar Moliner, entre d’altres.


    Tertulia Batibull - el dolor 14 febrer 2013

    Sala d'actes C.C. Cotxeres de Sants, Pl. Bonet i Muixi- Barcelona



    Abans d'entrar en debat Soledat Gascó ens ha regalat amb una sentencia que apostava en que teníem que Viure com les flors, es a dir... En aquest cas els lliris que feien d'exemple, neixen del fems, però son en la seva maduresa, dolços i perfumats, que s'alimenten de tot el que absorbeixen de bo en el seu habitat, però que refusen tot el que es contraproduent que els hi bé de fora.


    Nosaltres som un tot que si no s'unifica esdevé la infermetat, seguint entre altres coses, som matèria i pensament alhora.


    Quan sorgeix el dolor, ens podem quedar aturats en ell, llavors hem de fer un inventari, per tal d'esbrinar de on ve.


    De vegades vivim supeditats als altres i ens crea dolor, això no es bo.


    Si analitzem el esser, veiem que la majoria te més ombres que llums i normalment cada persona es creu amb el que s'identifica i de vegades no pot ser sincer amb ella mateixa, perquè no accepta el que pot estar equivocat.


    el poder crea dolor a la humanitat i al món,


    i en nosaltres es pot manifestar un dolor exogen que ve de fora, i per tant es culpa d'altri,


    o bé un dolor endogen que ve de dins nostre, per coses que no poden ser i depenen de la nostra voluntat el continuar-lo tenint o no, ja que potser no tenen tanta importància si els analitzem.


    Un dels dolors que crea molta angoixa es el de la educació.


    La prosperitat es mesura per la riquesa de vida i no com a viure amb luxe econòmic, sinó el sentir-te bé amb tu mateix/a.


    Hi han moltes maneres de superar el dolor, al igual que hi han moltes classes de dolor, com poden ser entre altres:


    la pèrdua d'un esser estimat, els abusos, el descrèdit, la dominació, la culpa, la opressió, però potser els mes dolorosos son la incomunicació i la incomprensió.


    El dolor ens fa obrir l'auto coneixement... i alhora ens hem introduït en les parts del cervell; l'esquerra que es el raonament , la anàlisis; i el dret la Visio conjunt de tot.


    Es important mantenir un equilibri entre les dues parts.


    Ha estat una tertúlia amena, profunda i debatuda, on han eixit a la llum tota mena de dolors que avui dia viu la societat per culpa de l'educació i del poder econòmic.





     
    Dijous 10 de gener 2013 a les 19,30.

    Sala d'actes C.C. Cotxeres de Sants, Pl. Bonet i Muixi- Barcelona



    Va tenir lloc la Presentació dels Poemaris de Domingo Javier Sánchez Castellón, on els tertulians que es van aplegar al seu entorn, van gaudir d'una vetllada molt especial, ja que en tot moment va mantenir l'interes dels oients envers a tot el que llegia. De facilitat de paraula, ens vam endinsar mitjançant una prosa poètica  molt acurada , elegant, d'excelsa bellesa en diferents indrets de l'univers fluint dels seus llavis en tot moment l'amor i l'emoció vibrant plena de sentiments, on la creativitat, la inspiració conformaven petites històries del mon quotidià















         





    2012


      al CC Cotxeres de Sants  Pl. Bonet i Muixí- Barcelona - sala d'actes nº 43
         Tertúlia Batibull:
         Dijous 13 desembre 19,30h




            Presentació del llibre

      "Els Celtes"
      -Celtiké
      - Viriat, rei dels celtes
      -Els bretons

      per Marc Romero,

      Professor, historiador, poeta.
      Autor de: libres de temàtica celta: "Mitologia Ibérica", "Celtiké", "Viriat, rei dels celtes", "El Llibre dels bretons".
      Altres llibres: "Palabras para Cervantes", "El Dragó de Çamora" "Tardes en el Laberint
      ".. 


      En aquesta Tertúlia en Marc Romero ens va fer una presentació del seu últim llibre publicat  "Celtike", per la qual cosa, aprofundirem en un espai en el temps  dels principis de la història universal, d'un poble, originari del 8.000 a.C, del nord de la India, que es va arrelar al Centre d'Europa i que es va desplaçar a las Galies, a Celtike  i a Grècia. La seva importància radica en que van ser els que descobriren el ferro, cosa que els hi va donar poder, alhora que disposaven d'una bona organització per defensar els territoris que havien conquerit, fins que l'emperador Romà August  va aconseguir dominar-los i fer-se amb el poder. Aquest poble va quedar oblidat, i són  comptats els historiadors que l'han tractat. Davant aquest buit, el tertulià es passà molts anys investigant, per trobar resposta a moltes preguntes que es feia i que les recopilà en varis llibres que ha publicat i va portar per al nostre coneixement

      Els Tertulians no cal dir que des de llavors sabem l'origen de moltes paraules d'us quotidià, alhora que ens vam endinsar en la seva mitologia i en el paral·lelisme que existeix en el llenguatge i els descobriments de la ciència actual







      Dijous 9 de febrer 2012 a les 19,30h. 
      i el Dijous dia 8 de març van  tenir lloc
      a la sala d'actes del Centre Civic de les Cotxeres
      de Sants, Pl. Bonet i Muixí - 08014 Barcelona

      La Tertulia

         "Sinopsis de la historia
      dels instruments electrònics,
           estudi del funcionament bàsic del

          Theremin i demostració del mateix”

            per Jordi Balius, enginyer, Tècnic d'electrònica

      en 1a. i 2a. part,




      


      
      En una primera vetllada coneguerem els origens del Theremin, els seus fundadors i practica, i en la segona vam continuar aprenent i dialogant sobre el Theremin, , veient-li les tripes, els components que el formen i aleshores tenint l’oportunitat tots els tertulians d’experimentar amb aquest aparell electrònic. De l’aparent senzillesa en la forma que mostra, la seva practica es tot el contrari, necessita d’una acurada destresa a més d’una màxima sensibilitat i rítmica en l’exercici de la ment i de les mans.

      El que si sentirem tots els encuriosits, es que marxàvem amb la sensació, de que es un aparell que t’enganxa i que t’anima contínuament a la superació en l’emissió de sons fins tocar peces conegudes, com les que  vam escoltar per cloure la Tertulia  i que en Jordi Balius practicà, com el cant dels ocells, L’ave Maria …..









      Dijous 12 de gener 2012 a les 19,30h.  va tenir lloc 
      a la sala d'actes del Centre Civic de les Cotxeres
      de Sants, Pl. Bonet i Muixí - 08014 Barcelona

      La  Tertùlia
      Danses Rebétikas
      (Antipolítiques del cos
      en els suburbis grecs
      a principis del segle XX)
      per Theodoro Evangeloudis











      Resum Tertúlia  Dijous 10 de març 2011 - Integració Social  

        En Josep López Badenas va fer una introducció al tema fent una pinzellada molt documentada sobre la cronologia històrica des de els primers pobladors, que s'ubicaren a Catalunya, fins l'actualitat, entreveient-se com al pas del temps, sempre ha hagut una població autòctona que s'ha anat fusionant amb les diferents cultures que han immigrat i s'han establert a casa nostra, sigui produït pel comerç, per les guerres o per altres factors socio-politics, fent un incís en el moment en que la llengua catalana, té un punt de partida amb la publicació de la primera gramàtica.

        Com preservar la llengua i ser comunicatius amb els nou vinguts alhora, va obrir el debat a on els tertulians de diferents àmbits culturals, autòctons o no, tanmateix, estant representada la Taula intercultural del Secretariat de Sants - Montjuïc, participaren activament donant el seu punt de vista posant-se al descobert altres punts que preocupen als ciutadans com poden ser el racisme, els estereotips, el rumors..., i que enterboleixen la bona convivència, de manera que sense adonar-nos posen murs entre les persones. L'experiència del dia a dia de cada un dels tertulians  va ser molt enriquidora i es va consolidar el fet de que tots tenim uns drets i uns deures a exercir, i que si tenim la fita en el fet de compartir, conèixer i aprendre mútuament uns dels altres, trobarem el camí per conviure plegats i alhora enfortirem la nostra font de coneixements.


         



        • Resum Tertúlia  Dijous 14 d'abril 2011 -

        "Mèxic i Catalunya, 200 anys de relacions artístiques".
                  A càrrec d'Albert Torras, vice-president de MEXCAT








        Prèviament a la Tertúlia del Batibull que estava emmarcada
         dins de l'exposició de La Mayra Legunes, aquesta artista
        va fer una visita guiada  per explicar el contingut de les seves obres.








        Dijous 12 de maig 2011 a les 19,30h. 



                a la sala de conferències del Centre Cívic de les
            Cotxeres de Sants Carrer Sants, 79  - 08014 Barcelona

         "Lluïsa Franch, Art i Compromís”.

        Intervenire: Ferran Soriano, escultor; Ramon Casalé, membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art; Jordi Clausell i Joan Manuel V.Parisi, gerent del Secretariat Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

        en col·laboració amb l'Aula de formació Josep Guinovart i Grau
        Org.: Cotxeres-Casinet i Col·lectiu d’Artistes de Sants














        Dijous 9 de juny 2011 a les 19,30h. 
                a la sala d’actes del Centre Civic de les Cotxeres
            de Sants Plaça Bonet i Muixi - 08014 Barcelona 

          amb el tema: l'Art i el seu entorn  social,  pels artistes Pitu Alcober i Arseni Macià





            Obert a tothom! 





        Fotos de Montserrat J. Sorribes 
        i Anna Rodà



        Resum Tértúlia   Nous anàlisis de l’art   presentada per l'artista Pere Díez Gil



        a la sala d’actes del Centre Civic de les Cotxeres
        de Sants, Plaça Bonet i Muixi - 08014 Barcelona

         


        Nous anàlisis de l’art/ Nova història de l’art









        Pere Díez Gil partint d’una exposició d’Arts Santa Mònica (juliol 2011) fa tota una reflexió sobre el poder que s’hi amaga darrere d’una colla d’obres d’art començant pel mateix Gaudí i el fet que Güell fou un esclavista... No deixa de ser una visió molt interessant sobretot quan ens oblidem d’allò que la gent pensava però sabem molt bé el que opinem nosaltres... també hi ha les controvertides col·leccions d’art, per exemple, dels francesos aprofitant les guerres napoleòniques... i després opina sobre l’art americà... Jackson Pollock per exemple, i comenta sobre el canvi d’influències importants que ara ja no és París sinó Nova York... tot per la força econòmica que és allò més important...



        Rafel Soteras





        Resum Tértúlia  







        "A partir d'aquí,
                                                                       El fil conductor »

        per   Ferran Soriano

        escultor i membre col·lectiu d'artistes de Sants,